El pas de la decoració naturalista a la decoració geomètrica en els teixits andalusins

A la primera meitat del segle xii la tècnica del lampàs apareix a Alandalus, sempre unida a la del taqueté, amb una decoració de cercles amb animals o personatges al seu interior, de tradició persa. La decoració, amb la mateixa tècnica, va passar a formes més geometritzades durant la segona meitat del segle, a causa de la invasió d’Alandalus pels almohades i la formació de l’Imperi almohade. Aquesta decoració va arribar al total geometrisme a la fi del segle xii i l’inici del xiii, qeometrisme i alhora riquesa de colors, mentre que la tècnica va evolucionar cap a una major simplificació del treball, però mantenint el teixit fet alhora amb tècnica de lampàs i taqueté en un teler no preparat per a teixir lampàs. En aquest article hem volgut posar al dia les nostres recerques i l’estat de la qüestió sobre els lampàs andalusins del segle xii i del primer quart i la segona meitat del segle xiii, tot fent menció a teixits específics que ens van mostrant aquesta evolució i, especialment, als que es conserven al Museu Episcopal de Vic. In the first half of the 12th century the Persian technique of lampas appears in Alandalus –always together with the taqueté technique–, with a decoration of circles with animals or people in their interior. During the second half of the century and using the same technique, the decorations started to become more geometric in form owing to the invasions of Alandalus by the Almohads and the formation of the Almohad Empire. These decorations become totally geometric in form and rich in colour by the end of the 12th century and through into the beginning of the 13th. The technique moved towards a greater simplification of the work, although the fabric continued to be made using lampas and taquete with a loom not prepared for weaving lampas. In this article we have tried to update our research and shed light on the technique of Andalusian lampas of the 12th century and the first quarter and second half of the 13th century, while presenting fabrics that show these evolutions –in particular, the fabrics kept in the Museu Episcopal de Vic

L'Humeral de Sant Eudald

L'Humeral de Sant Eudald va ser trobat durant l'obertura del reliquiari del sant monestir de Santa Maria de Ripoll el desembre de 1979. Va ser restaurat i estudiat al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona i actualment es conserva al Museu Etnogràfic de Ripoll. És una peça d'indumentària andalusina del tipus almaizar, utilitzada a Rupoll com a humeral, fet del qual li ve el nom. Tècnicament, està format per dos teixits: la part central és una baiadera que alterna tafetà i sarja, mentre que els dos extrems són d'un teixit que combina tafetà, espiga i tapisseria. És d'ordit de seda i trames de seda i or. Pertany a un grup de tapisseries andalusines del segle XIII amb decoració de llaceries, ataurics i inscripcions de caràcter nasj

Patterns of non-planned occupation of the peri-urban territory of the Huerta de Murcia, 1929-2015

The peri-urban area of the Huerta de Murcia, around the city of Murcia, in southeast Spain, fundamentally dedicated to agriculture, has undergone a process of peri-urbanisation during the past 40 years, caused by un-regulated construction. This agricultural area of about 10,000Ha originates from the ninth century, and is linked to an extensive network of canals channelled from the Segura River. This long-established irrigation system provides a much divided and fragmented agrarian morphology. Most building has been carried out over the last 4 decades, mainly of family housing but also of holiday properties, and this construction has not been regulated, resulting in a spontaneous phenomenon of dispersed occupation. Despite an apparent spontaneity and disorder in this occupation, this study uses an analysis methodology based on ortho-photographic series and cadastral data to show the existence of occupancy patterns, which vary over different periods. The analyses of these patterns, in addition to a proposed classification, are the main subjects of the study, and will show how goals and methodologies for intervention and action may be set up

Introducció a la col·lecció de teixits coptes del Museu Episcopal de Vic

Amb motiu de la recent inauguració del nou edifici del Museu Episcopal de Vic, duta a terme l’any 2002, es van poder presentar al públic en les sales d’exposició permanent les peces més significatives de la col·lecció de teixits coptes del Museu. Durant l’any 2006 les restauradores Carmen Masdeu Costa i Luz Morata García han dut a terme la restauració de cinc fragments coptes i un teixit fatimita de la col·lecció del Museu. En el present article exposen el procés d’aquesta restauració així com les mesures de conservació preventiva adoptades. Rosa Maria Martín fa una introducció sobre el procés de formació d’aquesta col·lecció copta del MEV. The recent inauguration of the new Museu Episcopal building in Vic, which took place in 2002, provided the opportunity for the most significant pieces in the museum’s collection of Coptic textiles to be exhibited to the public in its permanent exhibition rooms. In the course of 2006, restorers Carmen Masdeu Costa and Luz Morata García completed the restoration of five Coptic fragments and a Fatimid textile from the museum’s collection. In the present article they discuss these restoration processes, as well as the preventive preservation measures adopted. Rosa Maria Martín provides an introduction to the development of this Coptic collection at the MEV

Self-assembly of bent-core amphiphiles joining the ethylene-oxide/lithium ion tandem

The synthesis, supramolecular self-assembly and structural characterization of a new family of tetraethylene oxide (TEG)-based bent-core compounds and their 1/1 lithium-containing complexes are reported. TEG-based bent-core amphiphiles, even joining the TEG/Li+ tandem, are suitable building-blocks to achieve supramolecular nanostructures, in some cases showing chiral features from achiral molecules either in the mesophase or in solvents. The thermal and liquid crystal behavior of these materials studied by polarizing optical microscopy and X-ray diffraction confirmed that Li-based materials stabilized polar smectic C and helical nanofilament-type mesophases, in contrast to the non-liquid crystalline pure TEG-compounds. Alternatively, both the pure amphiphiles and the lithium-doped materials self-assemble into physical gels in non-polar solvents, displaying three-dimensional networks composed of long fibers with lamellar molecular organizations as shown by transmission electron microscopy and X-ray diffraction. Interestingly, biphenyl- and azobenzene-based bent core amphiphiles aggregate in solvent into chiral nanostructured morphologies with supramolecular trends comparable to their molecular arrangement in their liquid crystalline phases

CCL2-Expressing Astrocytes Mediate the Extravasation of T Lymphocytes in the Brain. Evidence from Patients with Glioma and Experimental Models In Vivo

CCL2 is a chemokine involved in brain inflammation, but the way in which it contributes to the entrance of lymphocytes in the parenchyma is unclear. Imaging of the cell type responsible for this task and details on how the process takes place in vivo remain elusive. Herein, we analyze the cell type that overexpresses CCL2 in multiple scenarios of T-cell infiltration in the brain and in three different species. We observe that CCL2+ astrocytes play a part in the infiltration of T-cells in the brain and our analysis shows that the contact of T-cells with perivascular astrocytes occurs, suggesting that may be an important event for lymphocyte extravasation

Análisis de la ocupación real en un edificio como factor de ahorro: el caso Adapt4ee

La ocupación real en los edificios es objeto de estudio en diversos campos de investigación entre los que se encuentra la disminución de la demanda energética. En este marco se sitúa el proyecto europeo Adapt4ee - Occupant Aware, Intelligent and Adaptive Enterprises el cual, mediante la integración de los datos de la arquitectura (BIM) y los modelos de proceso de negocio (BPM), ha desarrollado una herramienta de simulación capaz de relacionar el comportamiento energético del edificio con los procesos de negocio, teniendo en cuenta la conducta de los ocupantes. Los actuales softwares de simulación energética consideran la ocupación de los edificios mediante la aplicación de plantillas prediseñadas para diferentes usos de edificios. Sin embargo, el equipo de ingenieros informáticos y arquitectos del proyecto han implementado una serie de perfiles de uso más próximos al comportamiento humano real. Con estos antecedentes, desde el proyecto Adapt4ee se ha analizado y evaluado el comportamiento en tiempo real de los ocupantes en relación con los consumos eléctricos y térmicos, mediante la monitorización de dos edificios en uso. Esta ponencia, por tanto, mostrará los resultados referentes a la ocupación extraídos de simulaciones, del estudio del proceso de negocio y de los datos reales obtenidos